Noticias con el tag editorial Bromera
Bromera publicarà enguany obres de John Banville, Orhan Pamuk, Silvestre Vilaplana o Andreu Martín
València, 29/07/2010
Bromera incorporarà al seu catàleg vora quaranta títols entre els mesos de setembre i desembre de 2010. L’editorial continua apostant per la combinació dels nostres autors, la traducció de prestigiosos escriptors internacionals i els clàssics de la literatura, units sota el denominador de la bona literatura.
Entre les novetats destacades en la col·lecció «L’Eclèctica», trobem Subsòl, la primera obra d’Unai Siset, nom sota el qual set escriptors amb una trajectòria sòlida plantegen als lectors un joc literari original. Altres títols importants per a aquesta tardor són L’estany de foc (Premi Blai Bellver de Narrativa), de Silvestre Vilaplana, que narra l’apassionant persecució per part de la inquisició d’una bíblia traduïda a la «llengua vulgar», i la paròdia que l’investigador Salvador Macip fa del món científic en El joc de Déu.
Pel que fa als autors internacionals, en aquesta mateixa col·lecció destaquem la publicació d’Els infinits, de John Banville, que després de la seua incursió en el gènere negre amb el pseudònim Benjamin Black, reprén el seu pols narratiu com a Banville, i El llibre negre, d’Orhan Pamuk, novel·la amb la qual el Premi Nobel turc aconseguí ser reconegut internacionalment i que s’incorpora a altres títols ja publicats en la nostra llengua per Edicions Bromera.
Autors clàssics com Joan Fuster en assaig i Víctor Hugo en teatre, o la figura de Joanot Martorell, protagonista d’una obra divulgadora de gran format amb què commemorem l’Any Martorell, es combinen al nostre pla de publicacions amb autors contemporanis en poesia com ara Juli Capilla o Maria Carme Arnau.
Com sempre, és reeixida també l’aposta per la literatura infantil i juvenil amb títols d’autors coneguts internacionalment com Philip Pullman o Judith Kerr, però també d’escriptors del nostre país com ara Maite Carranza, que ens presenta una aventura fascinant, A la selva dels jívaros, o Andreu Martín amb la tercera entrega d’una de les sèries més aclamades pel públic juvenil i protagonitzada per la jove mossa d’esquadra Wendy.
Pel que fa a les novetats per als més menuts, Bromera estrena col·lecció amb «El Bagul dels Monstres», deu títols amb text d’Enric Lluch i dibuixos d’il·lustradors internacionals destacats, que pretén desdramatitzar amb elevades dosis d’humor el paper que tradicionalment han exercit aquests éssers terrorífics. Entre altres títols, hi ha la publicació del Premi Lazarillo 2009, Els fabricants de muntanyes, d’Alberto Pérez i Jorge del Corral.
Miquel Àngel Vidal guanya el V Premi de Teatre Ciutat d’Alzira
Alzira, 11/07/2010
La nit de glòria d’AM, de Miquel Àngel Vidal, és l’obra guanyadora del V Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, convocat per l’Ajuntament d’Alzira i dotat amb 8.000 €.
En aquesta edició, el jurat −format per Salvador Bataller, Piti Español, José Antonio Martínez, Josep Palomero i el regidor de Cultura, Carlos Correal, que l’ha presidit− ha escollit La nit de glòria d’AM entre les 21 obres presentades, que «destaca perquè la seua lectura és de les que atrapa i perquè, tot i que n’hi havia altres treballs amb major dosi d’avantguarda, està molt ben construïda».
La nit de glòria d’AM, que serà publicada per Edicions Bromera en la col·lecció «Bromera Teatre», és una comèdia amarga en la qual, després d’anys sense contacte, es reuneixen diversos antics companys de COU. A través d’aquest encontre, assistim als fracassos, als desitjos i somnis i també a les mentides d’uns personatges molt ben definits. A més, la trama amaga diverses sorpreses que fan que la lectura siga molt amena i que la futura representació de l’obra tinga un gran potencial i resulte especialment atractiva. Inscrita dins del codi naturalista i amb una estructura clàssica, La nit de glòria d’AM ens reflecteix la realitat a través d’una mirada amb una bona dosi de crítica.
Bromera publica Europeus, de Joan Francesc Mira
València, 07/07/2010
Bromera incorpora Europeus, retrat en setanta imatges a la «Biblioteca Joan F. Mira», un títol que posa de manifest la mirada sempre encertada d’un intel·lectual valencià de referència, Joan Francesc Mira, sobre el vell continent. Europeus és un conjunt de textos fruit de la passió viatgera de l’autor, ara recopilats en aquesta edició, que compta amb una introducció d’Enric Balaguer, que ha qualificat l’obra com «un llibre d’experiències europees que mostren el coneixement d’Europa del millor Mira».
Més enllà de les fronteres establertes i dels països, Mira ens proposa una reflexió social, cultural i política. D’una manera o d’una altra, els textos deixen entreveure una perspectiva crítica i singular sobre Europa, així com els pobles i les nacions que la formen i que ens obliguen, sobretot, a establir una nova relació amb termes com nació, patriotisme, estat, identitat, poble…
La publicació d’aquesta novetat editorial es produeix en una conjuntura en què Europa és protagonista, entre altres qüestions, per la dimensió internacional de la crisi econòmica, pel balanç de la presidència de l’Estat espanyol al front del Consell de la Unió Europea i els reptes transnacionals que cal acarar des de la nova presidència. De fet, Europeus ofereix al lector instruments per a analitzar la configuració actual de la Unió Europea i alguns dels debats fonamentals que se’n deriven com: quins són i on estan els límits d’Europa, o quin és el pes històric de determinats països.
Alhora, els articles són una invitació al viatge, a descobrir els paisatges europeus que no apareixen en les guies de viatge, monopolitzades pels grans atractius turístics. Cal tenir en compte que el viatge ha estat sempre present en l’univers de Joan Francesc Mira des dels inicis de la seua carrera, i aquests articles demostren l’experiència adquirida al llarg de més de tres dècades de dedicació a l’escriptura. Mira ens ensenya a auscultar ciutats europees ben diferents a través del contacte amb la seua gent, els seus carrers, els seus mercats i monuments… Així, Europeus esdevé també un mosaic divers i ric que ens convida a descobrir manifestacions de tot tipus: arquitectòniques, gastronòmiques, lingüístiques, paisatgístiques… El lector hi trobarà moltes línies d’interés que es creuen en el recorregut europeu de l’escriptor amerades per la passió d’un viatger intel·lectual amb una sòlida preparació humanística i una singular capacitat d’observació.
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor i antropòleg. La seua extensa trajectòria ha sigut reconeguda amb múltiples distincions, entre les quals destaquen el Premi de la Crítica Catalana, la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència, el Premi Nacional de Traducció, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o el Premi Joan Fuster d’Assaig. A més d’Europeus, en la col·lecció «Els Nostres Autors», ha publicat també la novel·la Viatge al final del fred i el recull d’articles Una biblioteca en el desert.
La Premi Nobel Herta Müller presenta Tot el que tinc, ho duc al damunt, la seua obra més poderosa
Madrid, 01/07/2010
Herta Müller, Premi Nobel de Literatura, ha presentat en roda de premsa a Madrid la seua última obra –considerada el seu millor llibre–, Tot el que tinc, ho duc al damunt, en un acte que ha tingut lloc al Goethe-Institut. A més, aquesta vesprada, a les 19.30, es farà una lectura de la seua obra a la mateixa institució i demà serà quan l’autora d’origen romanés es trobe amb els lectors, a les 19.00 hores, al saló d’actes de la Biblioteca Nacional, en un encontre conduït pel periodista i escriptor Juan Cruz.
La presència de Herta Müller a Madrid ha despertat una gran expectació entre els mitjans, que han omplit la sala que acollia la presentació a la premsa de l’obra d’aquesta dona menuda que irradia grans dosis d’energia. Amb frases profundament reflexives i intenses, Müller ha explicat el paper de la memòria històrica en el seu treball, afirmant que «tot i que exerceix un paper molt important, en realitat no és més que un material per a treballar després amb la llengua, perquè tota frase és una obra d’art».
Tot el que tinc, ho duc al damunt, editada simultàniament per Bromera i Siruela (en castellà), és la primera obra que l’autora publica després de la concessió del Nobel i està avalada per les excepcionals crítiques que ha rebut. Respecte a aquest guardó, Herta Müller ha afirmat rotundament que no ha canviat la seua vida en absolut, «l’únic que ha canviat són determinades circumstàncies, com ara l’atenció que em dispensen els mitjans».
Basada en l’experiència del poeta germanoromanés Oskar Pastior, esdevé testimoni universal de com, als lager, la pèrdua de les possessions materials va lligada a l’horror de la pèrdua d’humanitat. L’escriptora germanoromanesa ha recordat la figura d’aquest autor, amb qui originàriament anava a escriure el llibre. La seua mort sobtada va fer que aturara el projecte, fins que un any després el va reprendre com a homenatge al gran poeta europeu. L’escriptora ha volgut destacar també la tasca que fan els traductors «mai suficientment ben reconeguda». El fet que també siguen escriptors, ha afegit, permet que el que es puga perdre en el procés de traducció es compense amb les seues aportacions.
Des de les primeres línies de Tot el que tinc, ho duc al damunt, el lector queda atrapat per l’extraordinari poder expressiu de Müller per a narrar una història commovedora i dramàtica que descriu la quotidianitat de la vida sense llibertat en un camp de treball forçat, l’anul·lació de l’individu i la lluita per la supervivència en condicions extremes. Nominada al prestigiós premi Deutscher Buchpreis, que selecciona les millors novel·les de l’any en alemany, ha rebut el beneplàcit unànime de la crítica, que l’ha qualificada com una «obra mestra» (El Cultural), en la qual «cap escena ni frase és previsible ni convencional» (Babelia).
Bromera publica L’any del diluvi, l’últim títol de Margaret Atwood, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres
Alzira, 30/06/2010
Bromera acaba de publicar en la col·lecció ‘L’Eclèctica’ L’any del diluvi, l’últim èxit de la reconeguda autora Margaret Atwood, una de les escriptores més reeixides del panorama internacional que destaca pel tractament acurat i precís del llenguatge, que dota les seues paraules d’un sentit inexorable i evocador. D’aquesta manera, l’escriptora contemporània més important del Canadà, Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, coneguda també pel seu fort compromís amb el feminisme i pel seu activisme social, s’incorpora al catàleg de Bromera. L’any del diluvi, com el conjunt de l’obra d’Atwood, beu dels seus plantejaments respecte a temes com la protecció del medi ambient, les desigualtats en el món o el paper de la dona en la societat actual.
Amb motiu de la publicació de l’obra, Bromera ha posat en marxa una campanya de promoció que inclou la col·laboració amb Ecologistes en Acció per tal que L’any del diluvi continue sent una història de ficció. L’editorial destinarà l’1% de cada exemplar venut de la primera edició a la campanya «En acció per la Mediterrània», un projecte que l’ONG desenvolupa en totes les costes peninsulars tocant a aquesta mar i que compta amb diverses línies de treball: investigació, divulgació dels ecosistemes i sensibilització sobre la seua problemàtica.
L’acció d’aquest nou èxit de Margaret Atwood ens situa en l’any vint-i-cinc de la nova era, en una hipotètica societat futura. L’equilibri mediambiental està en risc i els avenços científics han alterat les espècies de manera extravagant: conills fosforescents, lleons barreja de xai, porcs amb teixit cerebral humà… El desastre natural que posarà fi a la Terra tal com es coneix, el diluvi que els Jardiners de Déu –una secta que uneix ciència i religió– han profetitzat, s’acompleix. Dues amigues han sobreviscut: Ren i Toby. Però cap de les dues no sap que l’altra és viva, i ja no poden estar-se més temps recloses en els espais que els han salvat la vida fins al moment. No estan soles, però… Com es pot distingir qui és amic i qui enemic en un món en què la lleialtat no té valor?
Bromera publica Desviació a Santiago, de Cees Nooteboom, en el Xacobeo 2010 i fa el sorteig d’un cap de setmana per a dos persones al Parador de Santiago de Compostel·la
València, 14/06/2010
Bromera incorpora al seu catàleg un dels llibres més originals de l’escriptor holandés Cees Nooteboom, Desviació a Santiago, que els lectors ja poden trobar a les llibreries. La celebració del Xacobeo 2010 actualitza aquesta obra, ja que es tracta d’un intel·ligent llibre de viatges en què l’autor holandés ens proposa un peculiar recorregut per a arribar fins a Santiago de Compostel·la. És per això que Bromera acompanya aquesta edició amb una promoció especial que consisteix en el sorteig de dues nits d’hotel al Parador de Santiago, considerat l’hotel més antic del món i també un dels més luxosos i bells. Les bases es poden consultar a www.bromera.com
.
L’obra s’ha publicat en la col·lecció «L’Eclèctica» i referma l’aposta de l’editorial per oferir als lectors les millors obres dels autors internacionals de primera fila. De fet, Cees Nooteboom és considerat un dels autors vius més importants d’Europa, i Edicions Bromera ha sigut pionera en la traducció d’alguns dels seus títols a la nostra llengua. Aquest, però, és un dels llibres més especials per a l’autor, atés que naix del seu esperit nòmada i de 15 anys de recorregut per la geografia espanyola, i posa de manifest l’estima que sent per aquestes terres.Abans de Desviació a Santiago, Bromera ha publicat uns altres dos llibres de l’autor: Perdut el paradís i La història següent, una novel·la distingida amb el Premi Europeu Aristeion de Literatura i el XIII Premi Grinzane Cavour.
Desviació a Santiago ens proposa un viatge atípic que avança per carreteres secundàries i ens tempta a gaudir dels camins laterals. De manera continuada, el viatger es perd entre els corredors buits del Prado, buscant l’absis d’una església a Sòria o entre els carrers del nucli antic de València. El pelegrinatge que ens proposa Nooteboom arriba a l’ànima dels pobles i ciutats i destil·la una gran estima pel Camí de Sant Jaume, pel viatge, i per l’esperit europeista que l’envolta. El mateix autor ha comentat en alguna ocasió que, quan visitem un lloc, «cal anar a l’estació d’autobusos, pujar en el primer que passe i veure on ens porta. La millor manera de conéixer un país, és perdre’t en aquest».
Carles Cortés presenta a València la seua última novel·la Sara, la dona sense atributs, Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida
València, 10/06/2010
L’escriptor Carles Cortés presenta a València el seu últim títol, Sara, la dona sense atributs, publicada per Edicions Bromera dins la col·lecció «L’Eclèctica». Es tracta de la novel·la guardonada amb el XVI Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida. La presentació del llibre tindrà lloc el dimarts 15 de juny, a la Casa del Llibre de València (Passeig de Russafa, 11), a les 19 h. En l’acte intervindran, a més de l’autor, l’actriu Rosana Pastor i el crític d’art i professor Josep Lluís Peris.
Sara, la dona sense atributs narra les relacions turbulentes entre Sara, una dona atractiva i culta d’uns cinquanta anys, i un jove universitari que es prostitueix per a pagar-se els estudis. Aquest serà el punt de partida d’una relació que es veurà marcada per la transgressió dels límits socials i humans a la recerca d’una felicitat encara no aconseguida. Sara, la dona sense atributs és una novel·la per a ser llegida sense interrupcions, amb la predisposició a sentir l’excitació i el plaer que Sara rep amb el seu desitjat Gabriel. Entre altres aspectes, el jurat destacà de l’obra «la introspecció minuciosa dels personatges, amb la veu predominant en segona persona –tan difícil de mantenir i tan suggeridora–, el joc dels temps i els espais, i les pinzellades d’un lirisme delicat que es desprén de les situacions».
Per a Carles Cortés, aquesta és la seua obra més personal. Assegura que la lectura de Sara, la dona sense atributs «provoca sentiments contradictoris com el plaer i el dolor en una mateixa escena. És obvi que he buscat l’excitació del lector, ja que es tracta d’una novel·la eròtica, però també he intentat contribuir a la seua reflexió; moure la seua consciència».


Comentarios recientes